1. Els primers moments d’una emergència humanitària o catàstrofe són de caos i descontrol. Resulta complicat avaluar les necessitats reals de la població afectada i, sovint, aconseguir que el material arribi al seu destí.
  2. Les emergències humanitàries necessiten una resposta planificada. Per això, es recomana la compra i emmagatzematge d’articles de socors i necessitats bàsiques als propis països afectats dels voltants. És més ràpid, més barat i ajuda a impulsar les economies locals.
  3. Traslladar en avió i, fins i tot, en vaixell els productes o les mercaderies donades és molt car. Els costos econòmics i mediambientals sovint són molt superiors al valor de la donació en si mateixa (pel preu d’enviar un sac de dormir de segona mà, probablement es poden comprar deu noves mantes). A més, en la majoria de països s’hi han d’afegir les despeses i també les dificultats per retirar el material de les duanes.
  4. Les persones o grups que impulsen donacions espontànies no compten (ni tan sols en disposen les grans ONG d’ajuda humanitària) de capacitats i recursos per ordenar i inventariar tots els materials donats per saber què és exactament el que s’envia i en quines condicions. No es poden enviar bosses de plàstic o capses plenes de material sense classificar on s’hi trobin des d’un sac de dormir, una tenda de campanya, una llauna de menjar… A més, una volta el material arriba al seu destí, és indispensable comptar amb un servei de logística i distribució per poder fer la distribució de la manera més transparent, efectiva i equitativa. En la majoria dels casos, quan es proposen enviaments espontanis no es tenen en compte totes les variables de la logística internacional i humanitària.
  5. Abans de fer cap enviament, s’han de tenir molt clares les necessitats de la zona o població afectada. També s’ha de tenir present que en casos d’emergències humanitàries o catàstrofes, sobretot aquelles que tenen més repercussió als mitjans de comunicació, solen aconseguir una gran resposta per part de les grans agències de cooperació internacional, dels estats i també de les grans ONG. Aquestes s’encarreguen de donar una primera resposta humanitària.
  1. L’enviament de productes mèdics i sanitaris està sotmès a una estricta normativa internacional.
  1. Els materials de les donacions que se solen enviar acostumen a ser productes de segona mà que, amb un plantejament erroni de la solidaritat, es creu que en una zona de conflicte o necessitat se li podrà donar un segon o tercer ús. Sovint, aquestes pràctiques acaben generant ingents quantitats de residus en les zones afectades, perquè quan arriben al seu destí no resulten útils. Aquest funcionament també alimenta la imatge de superioritat de les poblacions donants i no contribueix a dignificar la vida de les persones que pateixen.
  1. El repartiment del material s’ha de fer amb criteris equitatius i de justícia. No poden ser discrecionals (sobretot si en algun  moment del procés s’hi han donat recursos públics) perquè afecten la dignitat de les persones.

PER TOT EL QUE S’HA EXPOSAT, RECOMANAM:

  1. Optar per les campanyes de recaptació de diners i confiar en les entitats ja prèviament organitzades que coneixen i treballen sobre el terreny.
  1. Impulsar iniciatives i campanyes de sensibilització sobre la realitat que viuen les persones afectades pel conflicte, emergència humanitària o catàstrofe.